diumenge, 28 de setembre de 2014

Rishikesh 1 ... el Ganga i els seus Ponts

La nostra arribada a Rishikesh va ser amb tren, vam agafar-ne un de tarda des de Delhi (després de la visita de la Gurdwara Sikh - fes click per veure-la) i vam arribar al vespre. El nostre primer tren, la veritat és que molt bé: seients amplis i força còmodes i sí!!! Per primer cop vam sentir el que molts dies seria el nostre crit de grup....  Chaaaaaaaaaaaaaaiiiiiii!!!!! Jejeje, bé, alguns com en Jaume potser se'l van fer una mica més seu! ;)

Vam arribar al vespre, ja de nit, després d'un dia ple d'emocions i va ser sopar i anar a dormir sentint la remor del riu però era tot fosc... 

L'endemà però vam llevar-nos amb aquesta meravella davant dels ulls  - El Ganga era als nostres peus!!!




Construccions a banda i banda del riu (algunes una mica massa exagerades i tot), i és clar, dos grans pont per passar d'una banda a l'altra. El més gran és el Lakshman Jhula i després també hi havia el Ram Jhula... el primer és el que solíem creuar normalment, sempre estava ple de gent i també com no... de micos! 

És un pont penjant que pels que tenen vertígen, suposo que no era una bona estona, però tot i ser estret i es movia, era genial anar d'un extrem a l'altre. Un delit pels sentits: veure el riu baixant amb força i les construccions de colors, sentir l'olor d'humitat, agafar-se les tires de la motxilla perquè els micos no estiguessin temptats d'estirar-les i sentir el soroll dels clàxons de motos i la gent xerrant.... un moment per recordar.

Però encara no ens fèiem ni la mínima idea del que ens portaria aquest riu màgic.... ja veureu en propers posts!

dimecres, 17 de setembre de 2014

Gurdwara Sikh... el primer de molts temples

El segon dia a Delhi vam anar a veure la Gurdwara Sikh que hi ha en una zona propera al barri on es concentren edificis del govern.



Em va agradar tot: l'estructura arquitectònica, el llac artificial que hi ha dins del recinte, l'interior amb moqueta i tot ple de daurats i flors naturals, la sala on hi ha un del llibres sagrats que alguns privilegiats poden llegir en veu alta.... però sobretot, una cosa per sobre de tot: l'idea de Comunitat.

Veure gent que no tenen res a veure entre els uns i els altres, però que estan allà reunits per preparar un dinar per a milers de persones. És una espècie de voluntariat basat en la contribució a la comunitat (com el Karma Yoga). No s'ha de confondre amb un menjador social o de beneficència, sinó un espai de comunitat.
Nosaltres no ens vam quedar a dinar perquè havíem d'agafar el tren que ens duria a Rishikesh i sortia al migdia, sinó, hagués estat una gran experiència. Amb tot, van entrar i vam "respirar" l'ambient de la sala on es menjava....



A la sala, com sempre, colors per tot arreu i hi havia famílies senceres, dinant tots en comunitat.


Vaig demanar a un noi que estava amb la seva dona i una filla petita si els hi podia fer una foto. Em va autoritzar amb un gran somriure, però a més, quan va veure que es buidava de gent el seu voltant, em va cridar i em va dir que anés al seu costat. Em vaig acostar i vaig seure al seu costat.


"My wife and my daughter" (em va presentar la dona i la nena) i li vaig dir "Yes, I see, you're lucky, you are a beautiful family!, you can tell your wife" (ja veig, sou una família molt maca, digues-li a la teva dona). I la dona em va mirar i va somriure tímida.



Va ser un moment tant maco!!! El recordaré sempre. Llavors, em va ensenyar el seu mòbil i em va demanar una foto amb ells...  ja em començava a acostumar a que ELLS em fessin fotos a MI, a més de jo fer-los-les a ells.

En Pablo ens va fer una foto i també en va fer una a la Silvana. 

Després, quan vam tornar a Barcelona, vaig veure que a Callejeros Viajeros en Delhi, el programa de Cuatro, just sortia aquesta mateixa Gurdwara... evidentment, se'm van negar els ulls en recordar-ho.


dimarts, 9 de setembre de 2014

El Fort Roig - The Red Fort -

Si el primer dia a l'Índia vam conèixer el majestuós Taj Mahal, l'endemà, ben aviat ens vam llevar per anar a visitar el Red Fort. De fet vam arribar tan aviat, que gairebé estava per nosaltres sols.




Tan tranquils estàvem que vam fer una meditació i fins i tot. I també unes asanes.


Alguns es van atrevir una mica més....


Quina història aquesta del Red Fort: mirant-se amb el Taj Mahal, la tomba de la princesa i des de l'altra banda, des del Fort, el seu enamorat podia mirar-la eternament. 

                                                   Si ens hi fixem es veu el Taj Mahal al fons

Gran història d'amor la d'aquest príncep que va quedar prendat de la bellesa d'aquella noia que s'emprovava un collaret i li va comprar...pim-pam, era el primer pas per intentar fer realitat tots els desitjos d'ella!

I és que ja no n'hi ha d'homes així ... quina llàstima! ;)








divendres, 5 de setembre de 2014

Ulls innocents

Innocent

Podem trobar múltiples entrades al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans sobre el significat d'aquesta paraula:

adj. [LC] [DR] Que no fa mal. L’anyell és un animal innocent. Un remei innocent. Una xerrameca innocent. 
adj. [LC] [DR] Que no ha fet el mal, exempt de culpa. És innocent o culpable? D’aquesta malifeta, n’és ben innocent.    
adj. i m. i f. [LC] Que ignora el mal. Enganyar una criatura innocent. 
adj. i m. i f. [LC] Fàcil d’enganyar, sense malícia. Sempre es riuen dels innocents.



A la nostra cultura, una persona innocent és normalment un nen, un infant... i amb el pas del temps "perdem" aquesta qualitat. És més, quan una persona adulta és innocent, sovint la prenem per beneita ... i és una pena!



Perdem la nostra innocència perquè ens tornem desconfiats, malpensats, insegurs i pessimistes en general. I també hi ha una cosa que està a la consciència col·lectiva: als innocents se'ls enganya, se'ls estafa, en definitiva, se'ls hi pren el pèl. Una pena.


Això no ho he vist a Índia... Allà la mirada ja és diferent: la gent somriu i et miren amb curiositat i sobretot, amb ulls innocents. Això ho deia la Maria V i ho penso jo també. Ho percebia en molts d'ells.

Total, que si creuem innocència i felicitat, crec que aquestes són directament proporcionals... per tant: recuperem la nostra innocència!!!! :) Almenys jo ho intento... confiar més, no tenir por, esperar el que la vida porti de cara. I com diu la Maria V, donar-me obertament al que vingui. Llavors, només llavors, podré dir que visc intensament. Gràcies Maria!









dimecres, 3 de setembre de 2014

Una de les meravelles del món davant meu

Hi ha set meravelles del món i una és el Taj Mahal. 



Calia un silenci... i és el que vaig necessitar quan vaig tenir davant aquesta construcció tan meravellosa. Va ser un conjunt de silencis que m'acompanyaven a mesura que avançava cap a ell: i és que et talla la respiració!

Vam arribar-hi cap al tard, quan hi havia una llum fantàstica. Hi havia gent, força gent i mooooolts turistes locals: molts indis. Hi ha una foto que m'agrada especialment i és aquesta en què passa tota una família davant del monument, despreocupats de sortir a la meva foto i jo, afortunada de que hi sortissin.



Aquí és obligat parlar de la meva primera sorpresa. Vaig notar que a la que em separava una mica del grup per fer alguna foto, algunes persones s'acostaven i em feien fotos... fins i tot, al principi em vaig girar, mirant darrera meu per saber què volien fotografiar...però llavors, un noi em va dir que la seva família (tota), volia una foto amb mi i em va preguntar si m'hi podia posar. Em vaig quedar parada i els hi vaig dir que sí, és clar!!! El que no sabia és que començarien per una dona gran d'una edat indeterminada entre 80 i 100 anys, després van anar desfilant la resta de familiars, fins a una parella amb una nena petita, van fer com 5 o 6 tandes de fotos. Llavors... jo encara no m'atrevia a demanar-los jo mateixa una foto amb ells... quedava molt per aprendre! El primer cop que jo em vaig sentir exòtica a l'Índia. 

El Taj Mahal té una història molt maca, una història d'amor entre un príncep i una princesa. Està situat a la ciutat d'Agra, prop de Delhi. Vam vam anar fins a Agra i allà, ens van fer deixar el nostre autocar per agafar-ne un d'elèctric, ens van donar una aigua i una peücs.

I sí, el nostre primer dia a l'Índia i el vam començar "a lo grande", amb el Taj Mahal... va ser tanta l'emoció que els ulls se'm van negar i va ser inevitable: vaig plorar de felicitat. Un gran regal, que sempre serà amb mi.


dimarts, 2 de setembre de 2014

Viatge d'anada a l'Índia (Barcelona - Istambul - New Delhi)

Bon dia, ... a veure... ¿però la trobada no era a les 10h a la Terminal 2?
Arribo a les 10 en punt i ja hi és tothom... ah, ja ho entenc, és que els de Caldes han anat amb temps de sobra. Arribo just quan ho fan també la Isabel i la Carmeta. Després de seguida, encara arriba la Sara. Tots a punt doncs!

Agraïments als meus taxistes preferits (els meus pares em van acompanyar!) i em quedo amb el grup, un grup on de seguida busco la Maria Ventura... qui serà aquesta companya d'habitació? I la veig i de seguida m'adono que ens portarem bé! El destí comença a fer de les seves!
Fem la cua de la facturació quan l'Anna de Kiplin ens ho deixa tot a punt i apa: comença l'aventura i comencem anant amb retard. El pla és fer una parada a Istambul i des d'allà agafarem un altre avió fins a Nova Delhi.

El primer vol va ser sentada al costat de la Isabel, tant ella com jo duiem un llibre però vam entretenir-nos xerrant i intentant no morir congelades (estàvem a la sortida d'emergència i semblava Sibèria!). Total que qui ens venia a veure, ens trobava embolcallades amb la manteta de la Turkish, que després ha tingut molts altres serveis durant el viatge, ja ho veureu! ;)

Aterrem a Istambul i tenim una estona per esperar el proper vol.

Nou avió, en aquest cas em toca al costat d'un noi indi, que deu pensar que sóc tonta perquè no sé posar la pel·lícula que ens ha recomenat en Jaume: "El Exótico Hotel Marigold". M'ajuda, sembla que no és tan fàcil trobar l'idioma i després de trastejar una mica l'aparell, finalment puc veure la pel·lícula. Ric gairebé a cada fotograma i em quedo amb la frase que hem compartit tantes vegades durant el viatge: "A l'Índia sempre surt tot bé al final, i si no surt bé, és que no és el final". Quantes vegades vam recordar-la! ;)

Acaba la pel·lícula i comencem a parlar, en anglès. Trec la pols al meu anglès i mica en mica ens anem entenent. És encantador: em demana l'itinerari que pensem fer i s'ofereix a donar-me indicacions sobre rutes, coses a veure, a fer i a menjar. Està preocupat quan li dic que no sóc vegetariana i busca alguns llocs de Delhi on menjar pollastre i xai. Crec que li preocupa més a ell que a mi! Crec que podré estar 15 dies sense menjar carn. Em fa un petit mapa i tot de zones interessants.
Fem una llarga xerrada del viatge i de la Índia i també em comenta que ve de Milà on ha estat per feina amb la multinacional per la qual treballa.
Es va fent tard i cansats, ens posem a dormir.
Li preparo un paperet amb un agraïment per la seva ajuda i el meu mail perquè ens escrivim en endavant. Ell també em dóna el seu, afegeix també el seu telèfon per si necessitem qualsevol cosa durant els dies que serem per la zona de Delhi i Agra. Es diu Ankur. Ara sé que serà una persona important en endavant.

Arribem a Nova Delhi i després d'esperar, veiem que les maletes no han arribat. Anem a fer la reclamació i es una mica un caos: primer ens diuen una cosa, després una altra, formularis per aquí i formularis per allà... en tot cas, la Rosa, la nostra guia ens espera fora i dóna algunes instruccions a la Danda.
Torno a veure l'Ankur un altre cop, ell també fa la reclamació de la seva maleta, aquests de Turkish Airlines no tenen perdó.

Al final, veient com va el tema, sortim a fora, i anem a trobar la Rosa. La Danda i la Maria (barra Karuna), es queden per seguir fent els tràmits.

La Rosa ens rep amb una garnalda de clavells taronges per posar-nos-la com a collaret, les maletes, se'ns comencen a oblidar per moments en començar a apreciar l'Índia: fa una calor exagerada que ens fa suar gairebé sense moure'ns, però estic taaaaant feliç, que tot són detalls sense importància! El somriure permanent apareix a la meva cara i sembla que s'hi ha quedat.

Comecen els colors de l'Índia, en aquell moment al voltant dels nostres colls.

                                                                                                Font Foto: Google

dilluns, 1 de setembre de 2014

Com va començar tot...


Tot va començar al Retir de Ioga que vaig fer l'agost de 2013, a Garriguella amb els amics de l'Ashram de Caldes.

Vaig anar-hi amb els ulls ben oberts per aprendre més sobre el ioga i per tenir uns dies per mi justament de retir, en definitiva: per trobar coses noves i per trobar-me a mi.

Durant el retir vaig aprendre i descobrir coses que em vaig endur i ja llavors es va parlar del viatge a l'Índia del 2014. 

Després d'uns dies meravellosos de descobriments, vaig quedar enamorada del Ioga i de tot allò que l'envolta. I dins d'aquest embolcall, hi ha la Índia.

Se'm va generar una curiositat sobre aquest gran país, que ara, conec en part, encara que sigui només una  petita part.

I al setembre... va començar  a estalviar. Objectiu: anar a l'Índia a l'agost del 2014.

Només puc donar les gràcies a la Danda i a l'Ashram de Caldes per aquest gran oportunitat: DHANIAVAD!