Innocent
Podem trobar múltiples entrades al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans sobre el significat d'aquesta paraula:
1 1 adj. [LC] [DR] Que no fa mal. L’anyell és un animal innocent. Un remei innocent. Una xerrameca innocent.
1 2 adj. [LC] [DR] Que no ha fet el mal, exempt de culpa. És innocent o culpable? D’aquesta malifeta, n’és ben innocent.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Que ignora el mal. Enganyar una criatura innocent.
2 2 adj. i m. i f. [LC] Fàcil d’enganyar, sense malícia. Sempre es riuen dels innocents.
A la nostra cultura, una persona innocent és normalment un nen, un infant... i amb el pas del temps "perdem" aquesta qualitat. És més, quan una persona adulta és innocent, sovint la prenem per beneita ... i és una pena!
Perdem la nostra innocència perquè ens tornem desconfiats, malpensats, insegurs i pessimistes en general. I també hi ha una cosa que està a la consciència col·lectiva: als innocents se'ls enganya, se'ls estafa, en definitiva, se'ls hi pren el pèl. Una pena.
Això no ho he vist a Índia... Allà la mirada ja és diferent: la gent somriu i et miren amb curiositat i sobretot, amb ulls innocents. Això ho deia la Maria V i ho penso jo també. Ho percebia en molts d'ells.
Total, que si creuem innocència i felicitat, crec que aquestes són directament proporcionals... per tant: recuperem la nostra innocència!!!! :) Almenys jo ho intento... confiar més, no tenir por, esperar el que la vida porti de cara. I com diu la Maria V, donar-me obertament al que vingui. Llavors, només llavors, podré dir que visc intensament. Gràcies Maria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada